Són les cinc de la tarda del 20 de juny. Set desconeguts arriben a una masia situada en algun lloc de l’Empordà, on són rebuts per Marina –la propietària de la casa– i Teo, el jove amb qui conviu des de fa pocs dies. A la seva esquena carreguen unes motxilles plenes d’anhels, pors i desenganys. I com a guia, una antiga llegenda, que cobreix el lloc amb un halo de misteri. Nou personatges que passaran la nit en blanc, esperant l’arribada del primer raig de llum del matí. Els bastaran aquestes poques hores per a desplegar –i en alguns casos entrellaçar– les seves respectives històries personals.

A través d’aquestes històries, Luz murmura directament a cau d’orella de l’espectador, evocant-li situacions que, d’alguna forma, li són familiars. La fe (entesa des d’un punt de vista ampli), la inseguretat, l’ambició, la nostàlgia, el penediment i, sobretot, la cerca de la felicitat es troben darrere d’un text carregat d’emotivitat, que tant provoca riure com tristesa, intriga o sorpresa… Una muntanya russa de sentiments que condueix al públic a través d’una història realista i, al mateix temps, difícil de classificar en un únic gènere, per l’alternança d’escenes còmiques, dramàtiques, de suspens o fins i tot pròpies del vodevil.

D’aquesta manera, Luz se suma a la llista de musicals d’autor i petit format que contribueixen a revitalitzar i renovar el gènere des de propostes personals, humils en recursos econòmics però riques en talent, amb l’ambició d’oferir al públic productes inèdits i de qualitat, que enriqueixin la nostra escena teatral i musical.