Tras la Luz de Alba és un espectacle teatral immersiu de creació pròpia, escrit l’any 2018 i registrat el febrer del 2019 per l’Asociación Lumo de Artes Escénicas de Nou Barris. En la seva primera etapa va ser representat en dos equipaments de la ciutat (la Masia de la Guineueta i el Casal de Barri de Trinitat Nova) i el van veure més de 300 persones.

La sensibilitat i el bon gust amb què es tracta una temàtica delicada –com és el suïcidi d’una jove– van ser els comentaris més habituals entre els assistents. Davant d’aquesta bona acollida, i veient la seva capacitat de remoure i emocionar als espectadors, la companyia Lumo es planteja donar al projecte un major nivell de profunditat, per aprofitar el potencial del teatre com a eina de reflexió, sensibilització, pensament crític i transformació social.

Per això, en una segona etapa, l’espectacle s’ha dirigit als adolescents i joves d’ESO dels instituts del districte de Nou Barris, com una activitat de prevenció del suïcidi (i també les conductes autolítiques), de validació de sentiments i de reflexió sobre el benestar emocional. Per això, el projecte s’amplia amb un taller posterior facilitat per una psicòloga i diverses activitats d’extensió a l’aula. Sí que volem aclarir que, per bé que la nostra intervenció no tingui un caràcter clínic o terapèutic, creiem firmament que pot servir de pont entre els joves amb certes necessitats de suport emocional i els recursos en salut mental existents.

Pel que fa al format, Tras la luz de Alba respon a una fòrmula teatral poc convencional, que estableix un recorregut guiat d’un reduït número d’espectadors a través de diferents espais d’un mateix equipament, en un ambient exhaustivament silenciós, íntim i escassament il·luminat. Entren al recinte sense saber quin és el contingut de la història que se’ls explicarà. D’aquesta forma juguem amb el factor sorpresa.

Una vegada dins, són guiades per un personatge que els conduirà per diferents espais, on es representen cinc microescenes de 10-15 minuts de durada cadascuna. En aquestes escenes, el públic es troba molt prop dels actors (d’aquí el terme immersiu), podent gaudir d’una interpretació molt intimista i carregada de veritat, que afavoreix que l’espectador es vegi completament atrapat per l’argument. No serà fins a l’última escena en què els assistents comprendran la totalitat i complexitat de la història.